"El hábitat natural para tu mente enferma"


Literatura Ana Maria Moix

Publicado en marzo 24th, 2015 | por Marta Momblant Ribas

0

Ana Maria Moix

La literata i intel·lectual Ana María Moix i Messeguer nascuda a Barcelona l’any 1947 i descendent de Nonasp per part de mare fou l’únic membre femení inclòs a Nueve novísimos poetas españoles de Josep María Castellet -Edicions 62-, antologia poètica que reuneix obres dels poetes més renovadors dels anys 1960. Escriptora precoç, la seva irrupció en la literatura va ser vertiginosa: només entre el 1969 al 1973 ja va publicar tres poemaris; la seva obra conté també narrativa, contes i assaig destacant-ne l’epistolari amb Rosa Chacel , el tractat sobre la Gauche Divine, el grup d’intel·lectuals i artistes del qual en fou membre distingit, i el seu Manifiesto personal del 2011, un  treball molt crític que respon al seu desig de  reflectir la visió general que s’havia abatut damunt la societat civil espanyola en els darrers anys. “La nena moix”, com fou coneguda a l’inici del seu desvetllar literari, va rebre, entre d’altres, el Premi Honoris Causa d’Aula de Poesia de la Universitat de Barcelona al 2004 i el Premi Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya al 2006, guardons que van consagrar una trajectòria absolutament dedicada a les lletres, la cultura i el pensament. Fa tot just un any, el 28 de febrer del 2014, morí víctima d’un càncer, a Barcelona, als 66 anys, i en el numero 112 de Temps de Franja, ja se’n parlà del condol que a Nonasp es dedicava a la família, rememorant, per una banda el pregó de festes que l’Ana María dedicà a Nonasp l’any 1986 plaguent  al poble, i per una altra, fent memòria dels seus germans, dos, en Terenci, figura molt popular, i en Miquel, qui morí adolescent marcant profundament la vida i l’obra de l’autora, essent-ne ella la germana més petita.

Tot i que la visibilitat de l’Ana María Moix romangués dins una molt volguda discreció, fou una personalitat molt carismàtica, desvetllant gran estima i respecte entre els amics i els col·legues. La seva obra està farcida d’imatges, atractives, captivadores, que en llegir-les esquitxen les ànimes del lector. El seu imaginari no només és ric, sinó que és transversal. Aquest tret se’ns fa evident, tot fent immersió entre les lletres en les que va esdevenir mestra; en elles es fa palès un dels trets més característics dels pensadors i els artistes consolidats, la capacitat de desdibuixar les tan fangoses fronteres entre els gèneres; és així com d’entre les pàgines que l’Ana María dedica bé sigui a la poesia, la narrativa, el relat juvenil o el conte infantil s’emanen universos plens de llibertat, joc i vitalitat. Una poètica ben personal.

Les nenes Moix

Les nenes Moix: Isabel Díaz, Teresa Méndez, Carla Caríssimi i Mercè Pau.

Recentment a Barcelona, des de la contemporaneïtat del Col·lectiu de Creadores Escèniques Projecte Vaca, hem vist en l’Ana María Moix una font d’inspiració per a la materialització dels nostres treballs escènics. En ella hi hem trobat un exemple de dona del seu temps que va fer conviure pensar l’escriptura i pensar el món que l’envoltava. Per tant, dins la Mostra de Teatre del Novembre Vaca 2014, que enguany celebrava la seva 15éna edició i sempre giravoltant entorn una figura femenina, hem desenvolupat un Happening -l’Instanteatre, un Fet Teatral Singular, una lloança al procés creatiu – i el petit espectacle literari Còctel Ana María Moix on s’ha recreat escènicament multiformes fragments de les seves pàgines escrites. Aquest darrer, dirigit i dramatitzat per Gemma Julià, prendrà un nou format per tal d’iniciar la seva gira; la companyia, ara comptarà amb la interpretació de Teresa Urroz com a Ana María, i amb la de Isabel Díaz i la mateixa directora, que faran eixir en escena una selecció del ventall de personatges que es desprenen de la ficció de la Moix; un debat amb el públic en donarà cloenda i es podrà veure aquest mes de març en entorns literaris tals com la Llibreria Pròleg de Barcelona, i el dia 27 de març dins la programació del Dia Internacional del Teatre, a Mollet, a la sala la Marineta a les vuit del vespre.

L’objectiu, obtenir-ne una font de material -amb cos, moviment, rostres, expressions, mots, colors, fragments vitals… – amb el que comptar per tal de recrear sota la calidoscòpica perspectiva de l’equip de Creadores Escèniques, contenidores de la proposta original, l’imaginari de l’autora, el qual culminarà en el documental que amb complicitat amb la Filmoteca de Catalunya i amb d’altres entitats públiques, se li està realitzant.

Tags: , , , ,


Sobre el Autor



Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subir ↑