«Respostes a cartes impertinents» vuelve a escena

Hace años una amiga mía, de familia conservadora, bueno, reaccionaria, me dijo: «Las mujeres ahora estamos peor, porque antes sólo teníamos que ocuparnos de la casa y ahora tenemos que trabajar, y al salir del trabajo nos toca hacer la casa también. Estábamos mucho mejor antes». Ya en aquel entonces lo de «sólo teníamos que ocuparnos de la casa» me escamó. Porque llevaba viendo a mi madre toda la vida siendo ama de casa y en todo ese tiempo no había parado ni un segundo. Lo cierto es que la perspectiva de mi amiga era un poco estrecha. En primer lugar, porque el hecho de «sólo ocuparse de la casa» en un país como éste[1] no significaba otra cosa que la obligación de casarse con un señor que te mantuviera. Después, no había tenido en cuenta un hecho tan histórico como coetáneo que es que muchas mujeres, aun casadas, debían y deben trabajar para mantener a su familia. Habla el personaje de la obrera de Maria Aurèlia Capmany: «Un dia vaig venir a una conferència de vostè, i va dir unes quantes coses que em van deixar bocabadada. La primera part de la conferència tractava del tema següent: Com ho ha de fer la dona per coordinar la seva missió de mare amb la seva vida professional. Em van venir ganes de posar-me a riure. […] Que com he conjuminat la meva missió de mare amb la meva vida professional? Doncs igual que la meva mare i la meva àvia i la meva besàvia. És un sistema molt senzill, i es veu que dóna molt bon resultat perquè encara dura, i segons diuen fa tres segles que va començar. El sistema consisteix en el següent: Quan ets a la fàbrica, fas la feina de la fàbrica, i quan ets a casa, fas la feina de casa. De la feina de la fàbrica se’n diu “jornada laboral”, i de la feina de casa “sus labores”»[2].

079470_6566718bcd1e4b8ca5893a8d9d296d37

Me extrañó asimismo que no hablase de esas mujeres de clase bien que se pasan el día en la cafetería con las amigas, todas ellas con caras de desengaño, mientras su hombre está disponiendo en la oficina y la chacha haciendo las faenas en casa.

Captura de pantalla 2016-07-02 a las 12.35.13

En su pieza teatral Resposta a Cartes Impertinents (Arola Editors, 2013), Marta Momblant Ribas considera la dificultad de las mujeres para compaginar vida laboral con familiar como «el problema». Y a continuación formula la siguiente pregunta «I com vivim, preguntes?». A partir del epistolario de la autora Maria Aurèlia Capmany, Momblant reflexiona sobre la situación en la que se encuentra la mujer 40 años después: «Vaig pensar a escriure Resposta a Cartes Impertinents el 2004 perquè em sentia convidada a fer reflexió sobre el significat del feminisme des dels temps de la M. Aurèlia Capmany i les seves lluites en el seu epistolari, per fer-lo arribar als nostres dies. Sentia que el material de les cartes em demanava de ser emprat a mode de trampolí -del qual en podia fer continuar una línia- des d’on ella ho deixà, a on sigui que siguem ara, en la nostra societat actual.

I és que per sobre de tot, en descobrir les Cartes Impertinents de la M. Aurèlia Capmany em vaig sentir positivament provocada».[3]

Y es precisamente esto lo que consigue la producción de Resposta a Cartes Impertinents, dirigida por Ariadna Martí: provocar. También sugerir una vía, una reflexión, una forma distinta de ver el mundo, una manera de actuar. A partir de un formato circense harto sutil, la directora introduce diferentes cuadros hilvanados por las cartas de Maria Aurèlia. Todos ellos presentados e interpretados por una maestra de ceremonias (Cristina Serrat) que, aunque se presenta como una feminista moderada, de esas que repiten hasta la saciedad «las mujeres hemos avanzado mucho», abre la obra con un discurso escalofriante.

079470_3c266e7c0b024862b6064672e828f2e9

Momblant: «Vaig crear un personatge distint, una dona, “La Mestre de Cerimònies”, d’edat entre els quaranta i els cinquanta anys que fa un “viatge” entre les cartes, contestant les de la M. Aurèlia que se les anirà trobant al llarg del recorregut escènic, copsant-les des del nostre moment actual, a la volta del nou mil·lenni, per valorar cara al públic els canvis, els avenços i els retrocessos durant tots aquests anys».

El reparto, compuesto en su totalidad por mujeres, no podría ser mejor: Teresa Urroz, Cristina Serrat, Assumpció Ortet, Ariadna de Guzmán y Esmeralda Elizalde. Resposta es una obra sobre la vicisitudes de las mujeres que tienen que compaginar el trabajo de fuera de casa con el de dentro de casa. Ariadna de Guzmán comenta que: «per a mi ha estat molt satisfactori treballar en aquest projecte, quan algú et diu que se sent molt identificada en algun dels personatges que interpretes i que això l’ha fet reflexionar, ja es tot un mèrit»[4].

0cartes_impertinents-680x459

Teresa Urroz: «Resposta a Cartes Impertinents ha estat una aventura compartida. Un viatge des de l’imaginari atrevit de la Maria Aurèlia Campany, passant per la ploma poètica i visionaria de la Marta Momblant, fins arribar a la mirada fresca i transgressora de la Ariadna Martí.

Les actrius ens hem hagut de banyar en aquesta cruïlla d’aigües, donant el bo i millor de cadascuna, esgarrapant hores per assajos d’una producció feta d’entrega i ganes. Però per sort ens ha acompanyat la música viva de l’Alicia Martel i el colorista enginy de la Rosa Solé (vestuari), el Xavi Saló (escenografia) i la Silvia Kuchinov (tocados).

Grans companys de viatge, molta diversió en els personatges i caos rera escena. Impertinència creativa de dones escèniques. Que més es pot demanar?»[5].

A pesar de la crítica implícita en el texto, ojo, nunca panfletaria, tanto Momblant como Martí apuestan por la vía de la comedia. Las escenas del ángel de la casa, el pase de modelos o la visita de la mujer de negocios caída en desgracia a la oficina del paro, harán desternillarse al público. En alguna ocasión Ariadna Martí toma el camino de baldosas amarillas y el realismo da paso al surrealismo: durante su jornada laboral, una secretaria, aturdida por sus múltiples tareas a realizar en la oficina y fuera de ella, muta en caballo de exhibición. ¡Brillante!

 **

Resposta a Cartes Impertinents se representará el próximo 12 de julio en el Centro Cultural La Bòbila (Plaça Bòbila, 1, Hospitalet de Llobregat). Metro Can Vidalet (L5).

Hora: 20:30

Precio: 5 euros.



[1] España

[2] Citado por Momblant Ribas, Marta: Resposta a Cartes Impertinents, Arola Editors, Tarragona 2013, páginas 83 a 85.

[3] Marta Momblant Ribas en: http://producciondona.wix.com/respostacartes#!per-qu-resposta-a-cartes-impertinent/c1pgx

[4] Declaración de la actriz a la autora.

[5] Declaración de la actriz a la autora.