«En algun lloc» per Victòria Gras

En algun lloc

 

He tornat alguns cops

al país on ens van estimar

quan érem joves

i mai el teu record

s’havia alçat al meu davant

a dir-me: atura’t!

Però aquest dia

vaig tornar al país

on fa mig segle

caminàvem per carrers

que s’eixamplen en places

amb brolladors

i estàtues

La ciutat

no és aquella de més al nord,

que ens amagava,

però la llum i les olors

i les paraules dels vianants

són quasi les mateixes.

Encara tinc delits

i bogeries que em traspassen

de cap a cap de cos

quan penso en tu.

Tanmateix els vidres

en passar,

m’ensenyen la imatge

feixuga d’una vella

que a passes curtes

cerca una tomba incerta.

Ni que haguessis esdevingut

tan descompost com jo

t’estimaria

amb la mateixa fúria.

Gerra fores, on mels

d’antany es guarden

fins l’adveniment

d’una altra vida.

qui sap,

si te’m llancés als braços,

si no evitaries

de fer-te enrere

en veure com sóc ara!

No he pogut

desfer la corcadura

del temps

passat sense alegria.

En algun lloc

passejarem mentre tindré memòria

joves i ardents,

l’un al costat de l’altre.