“Veu de nits” de Victòria Gras

Cantes fi,

veu antiga!

Cantes fi!

Aquesta matinada

t’he mig sentit.

Ets una veu de dona

timbrada amunt,

que adés sento a la vora

i adés de lluny.

No em parles d’alegria (es)

ni de tristor(s)

i em fas sentir basarda,

però no por.

Tampoc no sé si em crides

o em fas fugir,

si em dius que haig de renéixer

o em cal morir. 

**

Fotografía a partir de un original de Begüm Culcu