por Cantes fi,
veu antiga!
Cantes fi!
Aquesta matinada
t’he mig sentit.
Ets una veu de dona
timbrada amunt,
que adés sento a la vora
i adés de lluny.
No em parles d’alegria (es)
ni de tristor(s)
i em fas sentir basarda,
però no por.
Tampoc no sé si em crides
o em fas fugir,
si em dius que haig de renéixer
o em cal morir.
**
Fotografía a partir de un original de Begüm Culcu
